Uau! un mes sense escriure. Però avui val la pena tornar.
El meu ponent m'ha enviat això en un mail juntament amb punts a revisar de la memòria.
"Finalment... felicitar-te pel projecte, crec que és el projecte que he portat on el projectista ha cregut més en el projecte, que ha fet algo realment innovador i diferent."
Motiva. I molt. Avui m'hi posaré i abans d'anar-me'n a dormir espero tenir-lo acabat.
El protocol és força absurd, per això procuro no seguir-lo massa. Dissabte vaig anar a un casori. M'ho vaig passar realment bé i no va ser un pal ni res per l'estil. Es casaven l'Eva i el Jesús, pels quals vaig fer la invitació de casament.
Normalment defujo els trajos, corbates, etc, i només en comptades ocasions, com la gala de les frases dignes de ser guardades, en faig servir. La darrera boda no portava corbata i anava amb pantaló i jaqueta color clar i camisa taronja butà. L'anterior portava una camisa sense coll de cotó i pantalons grisos també de cotó. Per aquesta tot negre amb corbata vermella-fucsia i un parell de xapes amb la cara dels nuvis. I SEMPRE màniga curta a l'estiu.
I tot això bé a que pel maleït protocol o el que diran les dones pateixen de mal de peus per les sabates de taló i els homes tenen calor per les americanes que han de dur. I ningú acaba d'estar còmode. A més la núvia pateix la faldilla que es converteix en un forn i les sabates de taló, i així acaba sent la que ho passa pitjor.
Ido, no seria millor anar més o menys elegants però sense patir les incomoditats de rigor?
La Kimberley estava enrabiada amb el Christian i ha trencat el vidre d'un marc on hi apareixia ell somrient. Sembla que s'ha desfogat però a mi m'ha semblat molt absurd perquè darrere del vidre ell encara somreia
El 30 d'abril la financera, mitjançant una noia que es diu Lidia, es va posar en contacte amb mi per dir-me que efectivament tinc raó, vaig demanar 1800€ a pagar als 3 mesos sense cap interès. Aquella trucada es veu que no ha existit mai.
Més tard em va trucar un advocat presentant-me un cas molt diferent al meu on hi havia canvis de cursos i signatures que jo deia que eren falses. Resulta que era el meu cas.
Fa 1 setmana em truca una altra advocada aconsellant-me que pagui
Avui: M'ha arribat per fi la còpia de contracte que vaig sol·licitar [i pagar] el 23 de març aprox. Havia d'arribar en 7 o 10 dies. Efectivament, jo tenia raó, 0 interessos. A més no hi ha cap termini legal establert per anul·lar el contracte. Un contracte que, per cert, no té cap data.
I! un albarà d'entrega de diners que se suposa que ha estat signat per mi. I realment s'ho han currat. Llàstima que aquell advocat aixequés la llebre. Ara es veu que puc denunciar a l'acadèmia per: 1. no entregar-me còpia del contracte 2. falsificar la meva signatura
'Cuenta la leyenda que' les tapes, tan típiques espanyoles, van sorgir quan un cony de rei de castella va anar a una bodega i va demanar un vi. L'amo, per fer-li una gràcia al monarca, li posar un tall de pernil a sobre del got. El rei es va prendre el vi i en va demanar un altre 'pero que tenga tapa, eh?'
A casa meva tenim tuppers, com a la majoria de les cases. Els tuppers són aquelles coses que temps enrera servien per ajuntar a un grup de dones en una casa una tarda. Després van vendre olles i feien uns pastissos de pinya horribles. Actualment no venen olles, venen polles, i altres coses. Hi ha 2 coses que caracteritzen els tuppers. 1, que mai semblen estar nets del tot i 2, que ocupen espai 'buit' si el guardes tapat. Solució... apilem els tuppers a una banda i les tapes a l'altra. I aquí hem arribat al punt que es desquicio perquè no hi ha forma humana de trobar la tapa correcta. Seria com la versió culinària dels mitjons
Encara recordo quan vaig fer la selectivitat. 16 i 18 de juny de 1999. Abans es feia en 2 dies.
Vaig deixar-me copiar part de l'examen de dibuix. Suposo que en va treure prou profit, després va fer educació musical.
No sé la nota que va treure a dibuix, ni a la selectivitat, ni a la nota global. Tampoc sé la nota que demanaven per estudiar el que ella volia. Es podien donar vàries situacions.
1. Que no li hagués donat la nota de cap manera
2. Que sense la meva ajuda hagués no hagués tingut prou i d'aquesta manera sí, em semblaria estupendo
3. Que anés realment sobrada de nota. En tal cas... Si ella mereixia, posem per cas, un 8 i per estudiar el que volia només li calgués un 6, seria lícit deixar-li la nota en un 6 perquè per molt que ho mereixés no li calia un 8?
Estoy compartiendo la nata de un postre con una amiga [C] mediante chupeteos de los dedos en un cumpleaños con 40 personas
E: Perdona, nos llamamos Elena y Fani, estás libre? S: Qué y fani? E: Elena, tu? S: Yo Salva E: Hola Salva, mira, que tú haz lo que quieras pero en esa mesa una de las chicas del otro lado [y me lo señala] se ha fijado en ti. Tu mira, que te interesa, pues vienes o cuando te vayas nos dices algo. F: Tía, me parece que hemos metido la pata que esa debe ser su novia C: No no, està lliure! F: Bueno, pues eso, que tu miras y si te interesa pues vienes y ya está... hasta luego [sonrisa] Tengo toda la sangre de mi cuerpo acumulada en un sitio... mis mejillas
Al rato F: [Se acerca enseñando y moviendo] Oye, que no te pienses que siempre somos así, eh? S: No, no, tranquila. F: Pues eso, hasta luego
Al final de la noche Me están mirando S: Que me voy a ir y eso... lo siento E: Nada, tranquilo, un placer S: Igualmente Amiga X: El placer ha sido nuestro que te hemos estado mirando toda la noche S: ...
En noviembre me llamaron de un miércoles con prisa para darme una beca de un 75% del valor de un curso, porque se ve que no me habían podido encontrar El viernes la beca era de poco más del 50%. Acepté el curso con la condición de pagar el precio total sin intereses Al cabo de una semana me llamó la financiera y el pago ya no era sin intereses y tenían datos falsos que yo nunca facilité o que cambiaron a su antojo. Me pidieron que confirmase la información y les dije claramente que NO la confirmaba Mandé una carta a CIPSA, con quien yo había contratado el curso. Un burofax, de hecho, diciéndoles que como habían roto las condiciones y se habían inventado datos falsos daba por acabado el contrato. Que aceptaba perder los 0€ que ya había pagado. El 13 de diciembre me llamaron de CIPSA poniéndome mil excusas y inventando motivos por los cuales ellos eran inocentes. Después de 3 llamadas quedaron en decirme algo en 4 o 5 días
Ayer, 3 meses más tarde, aún no sabía nada de ellos. Me llegó el primer recibo con un 18.5% de intereses de CITIFINANCIAL. Les llamé y según ellos todo había sido un mal entendido y yo había aceptado las condiciones. Me tienen que llamar Llamé también a CIPSA, pidiendo que me devolvieran hoy la llamada. No lo han hecho Me han llamado de CITI GRUP, a ver si quiero contratar un seguro con ellos, ja. He devuelto el recibo y he impedido el pago de cualquier cantidad
El lunes seguiré con la lucha si aún no se ha solucionado
Avui, classe de bases de dades, parlàvem de seguretat i sona l'alarma d'incendis. El profe fa com si res i segueix la classe. En Gabri pregunta: - Parlant de seguretat, com ho sabrem el dia que realment s'estigui cremant l'edifici? I el professor / director de la facultat li respon: - 2 coses: Primer espero que no es cremi mai. Segon això passa perquè a la cuina hi ha un detector d'incendis just a sobre d'un fogó i si s'encenen els fogons en un ordre incorrecte [no ha explicat perquè] l'alarma s'activa Aquí la gent ja hem flipat i el paio ha acabat rematant... - Si fóssim a un altre país això significaria l'evacuació però aquí....
Avui se m'ha girat feina, he hagut d'anar al banc, a Gavà a buscar un paper, a la tele a signar contractes, a la feina [tot i que divendres no treballo] i a tocar un PC
A la feina he tingut una reunió, i m'han regalat un llibre. M'ha fet il·lusió
'Japonés en viñetas', també disponible en català, italià, francès, anglès, alemany i portugués
Més tard, quan he anat a instal·lar una webcam m'han regalat 5 llimones, les he collit jo mateix.
I a la tele m'he trobat a la Marga i d'altres de la uni que els hi ensenyaven i aviat començaran a fer pràctiques. La veu en off d'aquest vídeo és ella, i trobo que s'hi escau prou avui
1024x768
permalink 
salva 15:38
