I do
El protocol és força absurd, per això procuro no seguir-lo massa.
Dissabte vaig anar a un casori. M'ho vaig passar realment bé i no va ser un pal ni res per l'estil. Es casaven l'Eva i el Jesús, pels quals vaig fer la invitació de casament.
Normalment defujo els trajos, corbates, etc, i només en comptades ocasions, com la gala de les frases dignes de ser guardades, en faig servir. La darrera boda no portava corbata i anava amb pantaló i jaqueta color clar i camisa taronja butà. L'anterior portava una camisa sense coll de cotó i pantalons grisos també de cotó. Per aquesta tot negre amb corbata vermella-fucsia i un parell de xapes amb la cara dels nuvis. I SEMPRE màniga curta a l'estiu.
I tot això bé a que pel maleït protocol o el que diran les dones pateixen de mal de peus per les sabates de taló i els homes tenen calor per les americanes que han de dur. I ningú acaba d'estar còmode. A més la núvia pateix la faldilla que es converteix en un forn i les sabates de taló, i així acaba sent la que ho passa pitjor.
Ido, no seria millor anar més o menys elegants però sense patir les incomoditats de rigor?
Etiquetes de comentaris: català, situacions
1024x768
permalink 
salva 18:21
